Aquesta
pregunta se que te l’hauràn
fet moltes vegades però: què
et va unir amb la Penya? Quina és
la teua història?
Vaig començar a jugar
a bàsquet a la meva escola quan tenia 8-9 anys al
que abans
era 4rt d’ EGB, al Col.legi del Sagrat
Cor a Barcelona. Quan
vaig fer 12 anys, pareix ser que destacava i em van voler fitxar tant
el FC Barcelona com el Joventut de Badalona. Al
final em vaig decantar per la Penya.
Com
a jugador verdinegre vas compartir vestuari amb grandíssims
jugadors, vas ser membre d’un
equip bicampeó de Lliga… Qui
et va impactar més durant la teua carrera?
Ostres...veniem
una generació de joves que haviem guanyat tot tant a juvenils
com a juniors i al primer equip començavem ja a despuntar, junt amb jugadors
que estaven consolidats
com Jordi Villacampa, Montero, Rafel Jofresa o el veterà Josep M.
Margall.
Es
van reforçar suposo amb joves de qualitat i que coneixiem
la casa i estavem “per la causa”. Em
van impresionar
molts jugadors, sobre tot interiors
dels
que procurava
aprendre moltes coses, però la llista seria massa llarga i injusta perque
em deixaria
gent!
I
ja que estem, qui ha estat el jugador que més ràbia
li tenies?
Jo
crec que cap......
Quin és
el record que millor guardes de la teua etapa a la Penya?
Els
triomfs sens dubte! Guanyar 1 Campionat d’ Espanya juvenil,
3 juniors, 1 Copa Korac
i 2 Lligues ACB és molt macu.
Una
vegada vas abandonar el Joventut vas continuar jugant amb altres
equips. Contans un poc com va ser la teua trajectòria.
Vaig
marxar de la Penya la temporada
92-93 cap el Valvi Girona i vaig fer 4 temporades allà, amb la mala
sort de lesionar-me l’últim any de molta gravetat. Em va costar
molt recuperar-me, un any sencer. Llavors
vaig estar entrenant amb el
Joventut i jugant amb l’equip vinculat, el Sant Josep de Badalona.
Posteriorment vaig fer dos anys al Breogàn de Lugo, un any al Caprabo Lleida i un darrer any al Manresa, desrpés del qual vaig abandonar el bàsquet profesional. Vaig començar a treballar a la “vida normal” compaginant-lo durant dos anys amb equips de lliga EBA....per cert un any campions i l’ altre sots-campions.
Pel
que se de tu, després de penjar les botes
has donat un gir més artísitic
a la teua vida col·laborant activament a diversos blogs i,
aquesta d’especial interés meu, autoproduïnt
«one minute songs» i endolçant
l’oïda amb la
teua armònica.
Tens elgún projecte en ment o simplement ho fas com a hobbie?
Totalment
com a hobbie jajaja! Mare meva! Considerar-me músic seria una
falta de respecte als que de veritat ho són! Per comprar-te una
pilota de bàsquet, unes botes Jordan i encistellar dos triloles, no
ets jugador de bàsquet!!!
I
parlant altra vegada de bàsquet, quina posició va passar a ocupar a la teua vida?
Espectador,
afeccionant (pero no fanàtic) i amant d’aquest esport, no d’equips
o jugadors.
I
ja, acostant-nos al final d’aquesta
mini-entrevista volia que ens comentares com vius la situació actual
de la Penya. Després d’aquella
quasi-desaparició del
club es va tirar de garra i passió,
treballant a un nivel excel.lent, cosa que s’ha
traduït
en una grandíssima temporada 18/19. Com penses que acabarà
aquesta temporada?
La
Penya
sí, ho ha passat
molt
malament en un aspecte extra-esportiu, l’ econòmic...peça
clau
en un esport profesional. Sembla que la situació es va regularitzant
i
l’equip torna a agafar personalitat, tant de bó aquest any entri
en Play-offs
i en alguna competició europea!!!
